Anatomia i ioga: 8 preguntes clau per entendre el teu cos i aprofundir en la teva pràctica

1. Què és el moviment en el cos i per què importa en el ioga?

Podem imaginar el cos com una orquestra: tot instrument (múscul, articulació, os) hi té un paper. El moviment no consisteix només en moure's, sinó de mantenir-se en harmonia i equilibri sense esforç innecessari. En el ioga, el moviment inclou mantenir una postura amb presència, fluïdesa i  un mínim consum d'energia

‍

2. Quins són els principals tipus d'articulacions rellevants per a la pràctica del ioga?

Hi ha diferents tipus d'articulacions en el nostre cos que permeten aquests moviments:

• Malucs i espatlles (enartrosi) són com esferes que giren lliurement, perfectes per explorar diferents direccions.
• Colzes i genolls (articulacions de frontisses) funcionen com portes: s'obren i es tanquen en una direcció clara. Són més estables i permeten menys mobilitat, principalment flexió i extensió.
• La columna vertebral (articulacions cartilaginoses), en canvi, és com una cadena flexible que proporciona estabilitat mentre continua movent-se amb intel·ligència.

Com a professor de ioga, he après que entendre aquestes diferències significa que guiar una postura no és només repetir una forma, sinó saber adaptar-la al cos real de cada persona.

‍

3. Com funcionen els músculs en una postura de ioga?

Els músculs són com l'equip de construcció del cos. Cada un té una tasca:

• El agonista és qui fa la feina principal.
• El antagònics és qui col·labora cedint l'espai.
• I el sinergista és com l'assistent que ajuda prendre protagonisme.

En una postura, aquests rols canvien segons el moviment. Saber qui fa què et permet ajustar amb consciència. No és el mateix contreure per inèrcia que activar el necessari.

Ser conscient d'això no només evita lesions, també permet aprofundir en la postura i mantenir-la amb menys esforç.

‍

4. Quins tipus de contracció muscular utilitzem en ioga i com es diferencien de l'estirament?

Imagina que els teus músculs són com bandes elàstiques intel·ligents:

• Contracció isomètrica: es tensen sense moure (com sostenir una planxa).
• Contracció concèntrica: el múscul s'escurça (com pujar per una corda).
• Contracció excèntrica: s'allarga mentre s'activa (com baixar lentament).

L'estirament, en canvi, és com deixar anar una corda amb control:

• Passiu: et relaxes i deixes que la gravitació actuï.
• Actiu: utilitzes un múscul per estirar el contrari.
• Dinàmic: et mous, com en Vinyasa.
• Facilitat (PNF): combina tensió i alliberació.

Aprendre aquests conceptes et permet sortir del "m'estiro perquè sí" i entendre què passa dins el cos.

‍

5. Què és la fàscia i com influeix en la teva pràctica?

La fàscia és com el vestit que embolcalla tot el teu cos per dins: músculs, ossos, òrgans. Flexible, resistent i sensible. Quan està tensa, és com portar la roba interior mal posada tot el dia: afecta la postura, el moviment i fins i tot la respiració.

El ioga, amb moviments conscients i respiració profunda, actua com un massatge intern que hidrata, allibera i desperta aquesta xarxa.

Molts dolors o limitacions no venen del múscul, sinó de la fàscia. Prestar-hi atenció pot transformar la teva pràctica.

‍

6. Quina relació hi ha entre l'esquelet axial i l'apendicular en les postures de ioga?

Imagina el teu cos com un arbre:

• El tronc és l'esquelet axial (columna, crani, costelles), on resideix el centre i l'estabilitat.
• Les branques i arrels són les extremitats (esquelet apendicular), que s'expandeixen i et connecten amb el món.

En el ioga, moltes postures giren entorn d'aquesta relació. La columna vertebral és el canal d'energia (Sushumna Nadi), mentre que els braços i les cames són extensions d'aquesta energia.

Saber això m'ha permès construir postures des de dins, sense forçar les extremitats. I ensenyar-ho transforma la connexió amb el cos.

‍

7. Quin paper juga el sistema nerviós en la pràctica del ioga?

El teu sistema nerviós és com el director d'orquestra silenciós: decideix si estàs en “mode supervivència” o en “mode regeneració”. El ioga, amb la seva respiració i les seves pauses, convida el cos a passar de l'estrès al descans.

• El sistema simpàtic t'activa, et prepara per córrer o reaccionar.
• El parasimpàtic et calma, digereix, repara.

Si practiqueu ioga només amb esforç, sense observar el teu sistema nerviós, pots augmentar l'estrès sense voler. Cultivar la calma també forma part del treball físic.

‍

8. Què és la propiocepció i com s'entrena amb el ioga?

La propriocepció és com el teu GPS intern. Et permet saber on són els teus peus sense mirar, o equilibrar-te amb els ulls tancats. Està present en els músculs, lligaments i articulacions.

Amb cada postura i respiració, el ioga entrena aquest sentit. És com actualitzar el software del teu cos, perquè reaccioni millor, s'ajusti més ràpid i eviti lesions.

Transmetre consciència corporal no és repetir paraules tècniques, sinó orientar a les persones a entendre com moure's i tenir consciència corporal.

‍

Conclusió ‍

Després de fer diversos cursos de ioga amb una bona base d'anatomia, vaig notar que alguna cosa va fer clic. Comprendre el cos va canviar la meva manera de practicar i, sobretot, d'ensenyar. No n'hi ha prou amb guiar postures boniques: cal saber què passa a dins, com s'activa un múscul, quin tipus d'articulació s'utilitza o si estem forçant un patró

Formar-se enanatomia i biomecànica no és només una eina extra, és una manera d'ensenyar de manera responsable, adaptant el ioga a cada cos real i no a l'ideal que veiem a les xarxes.

Si vols aprofundir en la teva pràctica o ensenyar amb consciència, entendre el teu cos és el primer pas. A Yoguipick, compartim aquesta visió: fer ioga més informat, respectuós i transformador.